No tinc gaire temps. D'aquí a un quart d'hora hauria d'agafar el metro, per anar bé, però ja em conec, apuraré fins l'últim minut, com sempre, i quan arribi, buscaré una excusa que intenti fugir dels tòpics, alguna cosa així com un "Uff és que això de Barcelona...encara no controlo bé les distàncies, i mira que he sortit amb temps, eh!".
Aquest cop, però, tinc una excusa més de pes, per no sentir-me tan malament, i és que m'he obligat a no aixecar-me de la cadira fins que no publiqués la meva primera entrada al bloc. Perquè, grosso modo, ja déu fer un any que ho remeno, això del bloc, però el perfeccionisme i la indecisió -acompanyats, evidentment, d'altres tants pretextos que secunden el "demà ho faig"- han frenat tots els intents d'iniciar-lo que he tingut.
Primer havia de pensar un nom pel bloc. Buscava (com tothom, imagino) una cosa que sonés interessant i atractiva però sense ser pedant, alguna cosa divertida, intel·ligent...i així passaven els dies, sense cap idea. Quan per fi se'm va encendre un llum i vaig córrer a crear el bloc, va resultar que ja estava agafada per algun altre usuari, algú que -pel que vaig poder comprovar- tenia el bloc des de feia una eternitat i amb prou feines havia fet un parell d'entrades: allò em va enrabiar molt! Al final vaig optar per no complicar-me tant, fer activisme lingüístic (tan necessari) i decantar-me per una paraula que simplement m'agrada i només he sentit dir al meu poble, a l'Alt Urgell.
Després va arribar el mític temor al començar, a la pàgina en blanc...(per favor, desenganyem-nos, si no ho llegirà ningú!). Cada cop que tenia algun tema interessant per a comentar en un bloc pensava: "Ai, no, encara he de fer la primera entrada, alguna cosa per presentar-me", quina mandra, parlar de tu mateix, així en públic...Bah, tonteries, tu.
I res, finalment, ja he arribat. Ara per ara no tinc molt clar quin és el rumb que vull que prengui aquest "projecte", però intentaré anar-lo actualitzant amb una certa freqüència (ara que he fet el pas inicial, no tinc excusa) i serà una manera de no perdre l'hàbit d'escriure, alhora que intentaré comentar aquells temes que m'atrauen, des del punt de vista del que sóc: un estudiant amb ganes d'entendre el món, molts interessos, però amb la major humilitat possible.
Roger
